Diagonal. Les portes s’obren. Una mirada. Un somriure. El batec accelerat de dos cors desconeguts. Un sospir. Les portes es tanquen. Una llàgrima. “Maleït despertador”, esbufega. Llevar-se amb el cor encongit s’ha convertit en un costum. Un mal costum. “SUEÑA EL REY QUE ES REY”, va recitant mentre es desvesteix per entrar a la dutxa. …
