Categoria: Humor

El fanatisme indepe

Diuen, dels catalans, que som desconfiats, per naturalesa. Diuen, potser, que els catalans entrem al món amb un pa “amagat” sota el braç, recelosos que algú en els prengui. Diuen, diuen. Amb tot el que diuen un podria pensar que quan va sortir a la llum l’estafa del president Pujol, aquest tret tan nostre s’intensificaria, com a mínim, un 3 %. Fals.

El poble català, genèricament parlant, es comporta com una dona  maltractada i amb síndrome d’Estocolm. Incapaç d’assumir la mentida, el poble ha caigut en el pou del fanatisme incondicional, perdut en una crisi personal i col·lectiiva de valors. Valors inculcats durant més de vint anys d’adoctrinament convergent.

Aquesta és la conclusió a la qual he arribat després de presenciar el circ tuitaire de polítics i civils independentistes d’aquests últims dies. Indignadíssims amb els comuns per profanar el Fossar de les Moreres. Indignadíssims amb el traidor, sectari i espanyolista Jordi Èvole per fer demagògia i populisme (les seves paraules).

Acostumats als massatges dels periodistes del pou fanàtic, les dives de la Independència no tenen cintura ni per empassar-se la crítica i legítima opinió d’un perodista.”Je suis Evole”. El Govern català podria fer més. Sempre es pot fer més. Si es vol.

Comença la campanya del referèndum pel Si, per convèncer els comuns i altres indecissos que donin el seu vot a una causa que, diuen,  vol acollir refugiats i que, veiem, sobretot, que el que vol és honorar la memòria i el llegat dels seus patriotes, morts i enterradíssims.

Anuncis

Tertulias navideñas

Lo mejor, y lo peor, de las fiestas navideñas son las comidas familiares. Nutren el cuerpo (el propio y el de toda la Guardia Civil entera) y también el alma. Te ponen a prueba el hígado, sometido a excesos de vino y cava y también de ciertos comentarios que requieren tenerlo de un buen tamaño: El hígado.

Y qué sé yo si el volumen de ciertas partes masculinas va aumentando al ritmo de los no solicitados consejos ajenos!

Y qué sé yo del subidón de azúcar provocado por el dardo viperino de turno que te llega desde el cariño junto a un buen pedazo de turrón!

Dicho esto, cuando las comilonas se alargan demasiado y las tertulias paralelas agotan los temas libres de riesgo, es posible, incluso probable, que la jornada termine en indigestión.

No es el caso de los Plomez. No pas. De hecho, en sus encuentros el espíritu navideño se pone el casco y los guantes de boxeo para observar, atónito, el arte de discutir con vehemencia (a los gritos) incluso siendo todas las partes favorables a la misma opción. Debe ser cosa de la boira.