Ni una puta dona!

Espero que aquest titular que just acabeu de llegir no hagi ofès ningú. I demano disculpes si el text que ve a continuació no satisfà les expectatives que l’esmentat títol hagi pogut despertar. Senyores, ens hem equivocat d’estratègia. Us heu equivocat d’estratègia. Estem perdent el temps i la credibilitat. Esteu perdent el temps i la…Més

El regalo de mi vida

Señores pasajeros, abróchense los cinturones de seguridad porqué vienen turbulencias. ¡Vamos a hablar del regalo de mi vida! Eso significa que estamos entrando en aguas pantanosas y será una misión casi imposible salir indemne de este “fregao” en el que yo solita, sin la ayuda de nadie, y por voluntad propia, me he metido. Los…Més

Madre no sólo hay una

Dicen que madre no hay más que una. Discrepo. Como madre y, sobre todo, como hija, discrepo. Tardé años en darme cuenta de que eso no es así, de ninguna manera.  Las monjas de mi escuela, desafortunadamente llamadas madres, o hermanas, eran un poquito villanas. Si lo pensáis bien¿que se puede esperar de esas mujeres…Més

Aprendre dels fills

El meu fill de sis anys em fa millor persona. I no ho dic pas perquè portar descendents al món hagi de salvar ningú de res i molt menys a mi, que fa temps que sóc del parer que la maternitat per se està sobrevalorada. No. Ho dic per fets objectius, perquè quan obro bé…Més

Para toda la vida

WhatsApp parece lejos de estar atravesando su mejor momento. Y si antes de ayer se intuía que esta aplicación de mensajería instantánea estaba en horas bajas, hoy, después de la resaca de ayer, esas horas, antaño tan favorables, me pregunto si en el imaginario colectivo ya han alcanzado el subsuelo. Enviar masivamente a todos tus usuarios…Més

Si Mas fos dona….

És instintiu, o cultural, que les dones cedim encantades l’últim tros, o l’únic, de truita i de pastís o fins i tot d’aquella coca que ens agrada tant. Sobretot als fills. Els homes no. Excepte el meu pare, però sempre hi ha persones excepcionals que excel·leixen la norma. El gen de la supervivència inherent a…Més

Endogàmia a la catalana

Pare Pujol, confesso que he pecat. De paraula, obra i omissió. Sobretot d’omissió. Omissió de cara al meu fill, que puja totalment aliè als valors i principis que un “català català”, un català de bé, ha de compartir amb la resta del ramat. Ni Supers ni Barça ni Estivill. A casa no ens agraden les…Més