Live together, die alone

Vull creure que he entès el veritable i únic sentit de la nostra, de la meva, existència.

Endogàmia a la catalana

Pare Pujol, confesso que he pecat. De paraula, obra i omissió. Sobretot d’omissió. Omissió de cara al meu fill, que puja totalment aliè als valors i principis que un “català català”, un català de bé, ha de compartir amb la resta del ramat. Ni Supers ni Barça ni Estivill. A casa no ens agraden lesContinua llegint “Endogàmia a la catalana”