Categoria: MUSIQUETA

Perquè no ho descobreixes per tu mateixa?

Ara parlaré de la joventut. I també de fer-se gran…

“Though nothing can bring back the hour of splendor in the grass, glory in the flower, we will grieve not; rather find strength in what remains behind” (Woodsworth)

“Tot i que ja res no pugui retornar-nos l’hora de l’esplendor a la gespa, de la glòria de les flors, no hem pas d’afligir-nos, perquè la bellesa perviu en el record (memòria)”

Splendor in the grass (Elia Kazan – 1961)

La joventut es perd o es guanya? La joventut és un tresor que s’ha de pol·lir, una experiència plena d’oportunitats i de pors… Els joves es volen menjar el món. I se l’estant menjant sense païr-lo….Els joves descobrireu el món per vosaltres mateixos… les regles del joc…els trossos de vidre amagats en l’esplendorosa gespa…..perquè la joventut i les emocions novells es deixen enrera… Aferreu-vos als ideals i a la bellesa de la joventut des de la maduresa o visqueu desconfiant del món, un món ple de traicions al més pur estil de l’univers Morrissey…Tu tries! it’s up to you!

.

El sentiment que em provoquen aquesta pel·lícula i aquesta cançó no el puc expressar en paraules… La que més si acosta és tristesa… o potser nostàlgia…

Hermana Josefina, estaba usted equivocada

Escribir un niño, plantar un libro y tener un árbol….
Qué más da? Que cada uno viva su vida como quiera, o pueda, y sin prisas por llegar a la meta. Más que nada porque ya sabemos que nos espera en la meta…

Y digo yo que no hay maneras correctas e incorrectas de vivirla, aunque los “emisarios” del más allá lleven siglos dando la lata. Y digo yo que a estas alturas la hermana Josefina ya se habrá convencido de que yo “no sería una buena monja”.

De palabra, obra y omisión. He coleccionado pecados de todo tipo  para despejar cualquier duda y demostrar (o mejor aún, presumir) ante el mundo, y especialmente ante la hermana Josefina, que ese no es mi club. Y si alguna vez he sido una buena cristiana, lo siento mucho, perdón, me he equivocado y no volverá a suceder.

My guilty pleasures: It’s cold outside

Finalment he trencat el candau del meu únic diari i he trobat retalls i vivences de tres anys de vida (1996-1998). Ha estat un gest impulsiu amb un objectiu concret i sense gran trascendència: Buscava pistes per recordar una cançó que escoltava en aquell moment. La trascendència la hi trobo mentre intento expresar en paraules que ara m’agrado més.

I aquesta és la cançó (un clàssic…)