Categoria: Rajoy

Silence

Apparently, the judiciary in Spain could plead not guilty, before an international court, of mistreating Catalan people since they were “only following orders”. Orders probably given by M. Rajoy, whoever he might be. I say that as it took the judge in charge of a corruption case more than four years to work out that the prime minister and that person were one and the same. What a genius! 

Apparently, it is easier for a Spanish judge to foresee future criminal offenses that will supposedly be committed by an innocent Catalan activist than to acknowledge those perpetrated by a Royal Family member despite his having already been sentenced to more than six years of prison for tax fraud charges. That is why an innocent man is remanded in custody while a guilty one is enjoying the life of a free man.

Apparently, a man is innocent until proven guilty, except for Jordi Sànchez and the rest of the political prisoners involved in the Catalan conflict. They are feared by ‘the Spanish Inquisition’ because they are not afraid of the Spanish Inquisition’… 

Apparently, Spain is run by a gang of fascists that don’t give a shit (excuse my French) about the principles of democracy, such as the right to participate in a political campaign or the presumption of innocence, to name just a few. 

Apparently, Europe is run by a pitiful group of men and women incapable and afraid of admitting that abuses have been committed against the Catalan people and of showing any interest at all in responding to them. 

No one can deny that silence here is a painful weapon.

Anuncis

Llibertat 

Espanya, 

Com ja saps, els catalans som de treballar en equip. Hem après que per assolir grans fites, per construir projectes sòlids i exitosos, cal una bona base humana. Cal l’esforç conjunt d’una pinya d’homes i dones on tothom és necessari però ningú imprescindible. Si els de dalt van a caure, la pinya els aixopluga amb una incondicionalitat i generositat excepcionals.  Si caiem ens aixequem i ho tornem a intentar. 

Els catalans som gent pacífica, amb voluntat de diàleg i rebuig de la violència. Una violència que tú, Espanya, has exèrcit amb impunitat i que vulnera els drets humans reconeguts en el marc legal català, espanyol i europeu. L’1-O les vostres forces policials no van agredir 900 persones,  no, vam ser més de 2 milions.  I les ferides deixaran cicatrius. 

I que et puc dir a tu, Europa, que no sàpigues? Que ets una estafa? Que nosaltres, els catalans,  no oblidarem que ens heu deixat sols i que lluitarem per dignitat? Sí, per la dignitat que tenim i per la llibertat que volem. 

 Avui dues persones innocents són en una presó a Madrid. També avui,  uns quants milions, cada cop més, som en una presó a Catalunya i ja en tenim prou.

Tinguem compassió. Ells són les víctimes.

Diuen que Franco signava sentències de mort amb una neta asseguda a la falda. Probablement la nena agraciada amb aquest honor era María del Carmen Esperanza Alejandra de la Santísima Trinidad Martínez-Bordiú y Franco,  simplement coneguda com Carmen Martínez-Bordiú o també com la ‘nietísima’.

carmen-martinez-bordiu_galeria_portrait-e1507477577756.jpgDeu anys va durar el matrimoni de la ‘nietísima’ amb un Borbó, hereu legítim a la corona francesa que va morir d’un tall al coll (ironies de la vida) en un accident d’esquí. Poc abans, ja divorciats,  havien enterrat el fill primogènit. 

Després de viure uns anys a França, la vam veure tornar menys refinada que mai. Avui, la que fou Excel·lentíssima de nom interminable i neta preferida del caudillo, aspira a ser una vulgar Belén Esteban i passeja les seves mancances intelectuals i morals pels platós televisius. Tinguem compassió.

Ancorats en un passat obsolet, molts espanyols han sortit al carrer a reivindicar la unitat d’Espanya i a demanar ma dura contra Catalunya. I ja fa dies que ho reivindiquen, amb molta violència, verbal i física. Em miro tota aquesta gent, amb els seus líders inclosos, i me’ls imagino a tots, un per un, asseguts a la falda del ¨generalísimo¨ mentre signa sentències de mort i penso: Tinguem compassió. Ells són les víctimes.

Tots som fills dels nostres pares i néts dels nostres avis. Els més afortunats hem rebut molta estima d’ells i hem après a estimar i a respectar, amb els nostres defectes i prejudicis, està clar, però en general és pot dir que no venim defectuosos de sèrie.