#VAMOSAMORIRTODOS

La ineficàcia, incompetència i incapacitat del Govern de l’Estat espanyol no tenen límits, són infinites. Potser si no estessin tan preocupats pel “problema catalán” i deixessin de jugar a ser França i a repatriar als espanyolitos repartits pel món, ara mateix no tindríem aquesta sensació apocalíptica.

Una “eufòria” col·lectiva que alguns encaren amb por (ni dormen ni deixen dormir), d’altres amb ira (volen dimissions i Madrid aïllada) i  els més descerebrats, com jo, amb un punt d’excitació (Carpe Diem!).

A mi el que m’aterra és morir sola i sembla que si la pandèmia és tan agressiva i mortal això no hauria de passar. Oi que és bonic això de morir en germanor? I abans de morir ja ens hem aliat a les xarxes socials, i li hem donat la benvinguda al virus amb un hashtag de la muerte  #VAMOSAMORIRTODOS… Tenim salero o què món? Va por ustedes!

Marquetes ‏@marquetesmp Una vecina en el patio hace un rato: “pensaba ir a IKEA #Alcorcón el viernes pero ya no voy” #VAMOSAMORIRTODOS #EbolaEnEspana

Rafa Soriano Morales ‏@Rafayuyus Si el ébola se transmite por la saliva, Rajoy diciendo “Bershka” podría matarnos a todos #vamosamorirtodos #EbolaEnEspana

Pikapikachut ‏@pikapikachut los culpables del ebola en España son los mismos culpables de que yo tenga dos monstruitos en casa.Dos jodidos misioneros!#VAMOSAMORIRTODOS

Els nostres polítics i governants no ens mereixen. I jo no els mereixo a ells i vull que donin la cara fins al final, res de dimitir!

Mala madre

Jo mai mai no he pensat, entre somriures i llàgrimes, qui és aquest homenet tan perfecte i tan estrany, tan ros i d’ulls tan blaus, … Potser li hagués hagut de parlar mentre estava a la panxa!  Potser hagués hagut de fer un curs de morse prenatal per entendre el que em deia de patada en patada…

Jo mai mai, i vull dir mai, no m’hagués pensat que quatre mesos després estaria desitjant deixar-lo a la guarderia per poder anar a treballar.

Jo mai mai, ni en somnis,  he tingut ganes de llançar-lo a ell, a son pare, i fins i tot al meu, pel balcó del menjador…. I la gent del meu entorn, i del teu, mai mai no han sentit la necessitat, o fins i tot l’obligació, d’advertir-me que estava malcriant un futur delinqüent. On és  el manual d’instruccions que m’expliqui com ho puc fer  sense  pegar, ni cridar, ni castigar, ni premiar, ni coaacionar?  On són les meves armes?  Perquè creu-me quan et dic que això és la guerra!

I creu-me també quan et dic que jo mai mai de la vida he pensat que si jo no fos tan mala mare l’homenet ros i d’ulls blaus no seria tan bon fill.

Con toda la lengua…

 Zas!  En nombre de la dichosa “unidad de España” y de su lengua (valga la redundancia) los grandes maestros del castellano (a partir de ahora chupatintas) no han tenido ningún reparo en lamerle el culo, con toda la lengua, a los también “grandes” demócratas que gobiernan esta gran nación.

Està  clar que la cultura no salvarà el món!

ElPUNT_AVUI2Vilaweb notícies: La RAE modifica definitivament la definició del mot ‘referèndum’

Benvolgut…

ja et deus imaginar
que sentim els ciutadans, que mai et vàrem votar
Mireu-nos a la cara, si és que teniu “collons”
vós que tant heu presumit,
de ser un gran “rei” bondadós

No ens digueu que “ara no toca”,
ni ens solteu cap sermonet
mai no hem volgut ser pas com vós, el millor catalanet…
Mai vam pactar amb el dimoni
ni ens vau normativitzar…
mai ens vau poder convèncer
que lo vostre era un regnat

Ai Benvolgut… tant que vau fer pel país…
i ara us fan justificar, tot el que el vostre país,
sembla ser que ha fet per vós

 

Què deu veure Gallardón quan es mira a l’espill?

Llegeixo un titular de El Mundo Today (un antidepressiu digital molt recomanable) que diu Spiderman se mira al espejo y solo ve a un pobre hombre con un disfraz ridículo i automàticament penso amb en Gallardón. Parlo de l’actual exministre de Justícia, que ha afegit l’ex al davant del càrrec per “dignitat” o per despit o perquè un dels molts òrgans administratius que ningú no sap que fan, en aquest cas el Consejo Consultivo de la Comunidad de Madrid, l’ha acollit amb els braços oberts i una nòmina de 8.500 € al mes.

“Mírate, viejo, ¿es esto siquiera normal?”, es diu així mateix l’home aranya davant del mirall. I automàticament penso amb en Gallardón, l’exalcalde de Madrid, el paio que abans era simpàtic i que un dia es va treure la màscara i va trair les dones. I els homes…

I he arribat a la conclusió que a casa d’en Gallardón no hi deu haver espills.

El que vol és votar ell…

Seré jo que fa temps que no em dedico als comentaris de text, però juraria que el sr. Rajoy (no sé si il·lustríssim però quin tros d’artista…) està a favor de la consulta. El problema és que és tan tan demòcrata que el que vol és que voti tothom. Vol votar ell… Olé tu Mariano! Ho pot dir més alt però no més clar:
Paraules textuals: “Es un recurso demagógico apelar a algo que suena bien: el derecho a expresarse, el derecho a ser escuchado. El problema es que quien esgrime estos argumentos en la realidad le está privando de ese derecho a quien realmente le corresponde, que es el conjunto del pueblo español”.

#FindelaCita sr. Rajoy? #NoSosVosSoyYO

“En TE-U-VE-3 no hacen culebrones”

Ara mateix, i sense saber ni com ni perquè, em trobo simpatitzant amb la causa in-de-pen-den-tis-ta. De cor i de cap! Bé, de cor però no de cap… O potser de cap però no de cor… En qualsevol cas, vull que hi hagi la consulta, vull poder opinar, vull exercir el dret a decidir! Vull dir-li al món que la unitat d’Spain, el mateix concepte, treu el pitjor de mi. Però en el fons,  gràcies a un discurs improvitzat que em van dedicar fa dos dies, em pregunto si realment vull que Catalunya sigui un país normal, i sentir-me orgullosa d’una bandera i d’un passaport i d’unes fronteres. Amb el que m’agrada anar pel món i renegar de ser espanyola!!!

Continua llegint ““En TE-U-VE-3 no hacen culebrones””

Jo també sóc feminista i ho dic amb el cap ben alt

images

La intuïció (si, aquell sentit tan menyspreat al qual ens referim amb la boca petita) ja em va advertir que la jove actriu britànica Emma Watson, sobresortia del ramat. La intuïció, jo confesso, havia estat esperonada per una poc habitual trajectòria professional, que Watson va aparcar temporalment a canvi d’un grapat de coneixements, personals i acadèmics, adquirits en una campus universitari de la “IVY league”.

Continua llegint “Jo també sóc feminista i ho dic amb el cap ben alt”