Ara mateix, i sense saber ni com ni perquè, em trobo simpatitzant amb la causa in-de-pen-den-tis-ta. De cor i de cap! Bé, de cor però no de cap… O potser de cap però no de cor… En qualsevol cas, vull que hi hagi la consulta, vull poder opinar, vull exercir el dret a decidir! Vull dir-li al món que la unitat d’Spain, el mateix concepte, treu el pitjor de mi. Però en el fons, gràcies a un discurs improvitzat que em van dedicar fa dos dies, em pregunto si realment vull que Catalunya sigui un país normal, i sentir-me orgullosa d’una bandera i d’un passaport i d’unes fronteres. Amb el que m’agrada anar pel món i renegar de ser espanyola!!!
No ens mereixem, al menys jo, el govern que tenim a Madrid. Però vull pensar que el que hi ha Barcelona tampoc. I no em mereixo el despreci amb què la caverna espanyolista tracta la meva llengua i la meva gent. La meva gent… què educats que som! Aquí no diem que els de parallàbaix són uns ganduls i uns paràsits, però ho insinuem… Aquí no mirem “El gran hermano” ni “Sálvame”, aquí mirem LA TV3! I a TV3 no fan culebrons, fan serials costumbristes..I mentre la mirem, no pensem, o pensem poc i malament….Serà per això que no sé com he arribat fins aquí? #SIoSI…
Elefant a la sala 