Llegeixo un titular de El Mundo Today (un antidepressiu digital molt recomanable) que diu “Spiderman se mira al espejo y solo ve a un pobre hombre con un disfraz ridículo“ i automàticament penso amb en Gallardón. Parlo de l’actual exministre de Justícia, que ha afegit l’ex al davant del càrrec per “dignitat” o per despit o perquè un dels molts òrgans administratius que ningú no sap que fan, en aquest cas el Consejo Consultivo de la Comunidad de Madrid, l’ha acollit amb els braços oberts i una nòmina de 8.500 € al mes.
“Mírate, viejo, ¿es esto siquiera normal?”, es diu així mateix l’home aranya davant del mirall. I automàticament penso amb en Gallardón, l’exalcalde de Madrid, el paio que abans era simpàtic i que un dia es va treure la màscara i va trair les dones. I els homes…
I he arribat a la conclusió que a casa d’en Gallardón no hi deu haver espills.
Elefant a la sala 