Mala madre

Jo mai mai no he pensat, entre somriures i llàgrimes, qui és aquest homenet tan perfecte i tan estrany, tan ros i d’ulls tan blaus, … Potser li hagués hagut de parlar mentre estava a la panxa!  Potser hagués hagut de fer un curs de morse prenatal per entendre el que em deia de patada en patada…

Jo mai mai, i vull dir mai, no m’hagués pensat que quatre mesos després estaria desitjant deixar-lo a la guarderia per poder anar a treballar.

Jo mai mai, ni en somnis,  he tingut ganes de llançar-lo a ell, a son pare, i fins i tot al meu, pel balcó del menjador…. I la gent del meu entorn, i del teu, mai mai no han sentit la necessitat, o fins i tot l’obligació, d’advertir-me que estava malcriant un futur delinqüent. On és  el manual d’instruccions que m’expliqui com ho puc fer  sense  pegar, ni cridar, ni castigar, ni premiar, ni coaacionar?  On són les meves armes?  Perquè creu-me quan et dic que això és la guerra!

I creu-me també quan et dic que jo mai mai de la vida he pensat que si jo no fos tan mala mare l’homenet ros i d’ulls blaus no seria tan bon fill.