“Ploreu fillets, ploreu…

…que molinets tindreu”, ens deia la padrina (àvia) quan de petits ploràvem amb un objectiu, diguem-ne, mercantilista? I quan ens ho deia (amb quina alegria que ho feia, la dona!) ja sabíem que no hi teníem res a pelar. Era frustrant. Perquè un NO el podíem rebatre amb més llàgrimes o amb una rebequeria, però que pots fer quan t’encoratgen a continuar amb els plors i al mateix temps et recorden que no canviaran d’opinió?  No em sorprèn que la padrina no pugués dissimular el somriure!

L’origen d’aquesta frase feta, si Google no me l’ha jugat, el trobem en una cantarella de venedor ambulant, d’aquells que anaven pels pobles i de vegades portaven molinets de vent per vendre a les criatures.

Em venen imatges de l’Oriol Junqueras emocionat i gairebé plorant en una entrevista a Catalunya Ràdio mentre demana eleccions i la independència per demà passat.  El que no veig massa clar és si el líder d’ERC és la criatura ploranera, el venedor ambulant o el molinet de vent.

“PLOREU ORIOL PLOREU, QUE MOLINETS TINDREU..:”

Monica-Terribas-parla-del-moment-emotiu-de-lentrevista-amb-Junqueras

I mentre, al Twitter:

Toni Cantona DUI2012 ‏@tonicantona 17 oct.
Junqueras a passat de parlar a la gent com a nens de P3 a plorar com un nen de P4 #JunquerasPlora #Avancem #RumAÍtaca

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s