Finalment he trencat el candau del meu únic diari i he trobat retalls i vivences de tres anys de vida (1996-1998). Ha estat un gest impulsiu amb un objectiu concret i sense gran trascendència: Buscava pistes per recordar una cançó que escoltava en aquell moment. La trascendència la hi trobo mentre intento expresar en paraules que ara m’agrado més.
I aquesta és la cançó (un clàssic…)
Elefant a la sala 