Ara parlaré de la joventut. I també de fer-se gran…
“Though nothing can bring back the hour of splendor in the grass, glory in the flower, we will grieve not; rather find strength in what remains behind” (Woodsworth)
“Tot i que ja res no pugui retornar-nos l’hora de l’esplendor a la gespa, de la glòria de les flors, no hem pas d’afligir-nos, perquè la bellesa perviu en el record (memòria)”
Splendor in the grass (Elia Kazan – 1961)
La joventut es perd o es guanya? La joventut és un tresor que s’ha de pol·lir, una experiència plena d’oportunitats i de pors… Els joves es volen menjar el món. I se l’estant menjant sense païr-lo….Els joves descobrireu el món per vosaltres mateixos… les regles del joc…els trossos de vidre amagats en l’esplendorosa gespa…..perquè la joventut i les emocions novells es deixen enrera… Aferreu-vos als ideals i a la bellesa de la joventut des de la maduresa o visqueu desconfiant del món, un món ple de traicions al més pur estil de l’univers Morrissey…Tu tries! it’s up to you!
.
El sentiment que em provoquen aquesta pel·lícula i aquesta cançó no el puc expressar en paraules… La que més si acosta és tristesa… o potser nostàlgia…
Elefant a la sala 