Ja sabeu com funciona el cap. Una cosa et porta a l’altra i aquesta altra a una que ja no té res a veure amb la primera. De sobte no saps com has arribat fins aquí i et trobes amb tres grans temes sobre els quals t’agradaria saber més i, sobretot, poder opinar. (Com diuen los punsetes, “España necesita conocer mi opinión de mierda”…)
La situació ha anat així. Per ordre: Jo donant-li voltes a la idea que Espanya és una desmemoriada. I no només pel que fa a la guerra civil i a la dictadura posterior, que també, sino perquè, aparentment, hem aconseguit esborrar de la memòria col·lectiva la pròpia experiència de l’exili polític i de la immigració econòmica. Si no fos així, si reivindiquésim el nostre passat potser les persones amb passaports devaluats que creuen les nostres fronteres polítiques per necessitat ens despertarien una mica d’empatia (més enllà de fotos de nens morts a la platja) i no els veuríem com voltors que venen a pendre’ns la feina, els ajuts i, en el cas dels argentins, les dones…
I això m’ha fet pensar amb els irlandesos, i el que expliquen de la seva història. Diuen que hi ha 72 milions de persones d’ascendència irlandesa repartides per tot el món. Diuen que no obliden la gana que van passar. I el sofriment. Diuen que 2 milions van morir en el seu viatge a Itaca. Potser es per això que Irlanda és un dels estats més solidaris amb el segon i tercer món. I mentre la Merkel tancava les portes, el Cameron parlava d’eixams i tot el sequici de països no miraven per no veure, la Marina irlandesa va ser una de les primeres a reaccionar, fa mesos, per assitir els refugiats i immigrants, que molt abans que el nen de la foto ens despertès la consciència de la culpa, no podem negar que ja sabíem que perdien la vida, a centenars, enmig del Mediterrani.
I d’aquí el meu cap inquiet ha saltat al tercer gran tema, la regularització d’immigrants que va dur a terme el Zapatero, i que si no recordo malament, li va valer que els grans d’Europa i més de mitja Espanya se’l mengessin viu. Olé pel Zapatero. Ara sembla un apestat, pocs en parlen bé. Però jo em trec el barret. La seva primera legislatura va servir per aprovar unes lleis de caràcter social que avui deixen en evidència l’esquerra confosa i la dreta imparable que manegen el cotarro polític. Però d’això en parlarem un altre dia.
Elefant a la sala 