La companyia Pronovias, com la farmacèutica Almirall, La Caixa i d’altres bancs m’han posat de bon humor amb les seves amenaces pro unionistes.
El tarannà de totes elles ja apuntava maneres. Per obsoletes, manipuladores i aprofitades. Ara, a més, resulta que practiquen el caciquisme estil aguiluxo.
Amb aquesta sortida estelar de l’armari anticatalanista, hauran perdut negoci i clients entre els indepes. Això segur. Tot per por. A què? A perdre poder, al desordre republicà, al canvi de rols i d’actors? Mirin, al meu país ideal ni les núvies vesteixen de blanc, ni el farmacèutic es nega a vendre’t la pastilla de l’endemà ni els bancs et cobren per respirar.
Jo, sens dubte, no penso gastar – me ni un cèntim a Pronovias. No cal que insistiu…. De fet, ja fa temps que quan veig un anunci de la marca m’agafa flato. I em passa sovint. Potser es una premonició? Un signe d’evolució, com el fet de no tenir, jo, queixals del seny?
I callaré per no trair secrets professionals, però sé d’alguna altra marca de renom que es deu estar autolesionant amb el tema al ritme del “Cara al sol”.
L’important, companys, es que els de Durex no ens deixen penjats, no fos cas que li donem una alegria al Duran i a l’Espadaler.
Elefant a la sala 