No és descabellat pensar que les decisions són el fil conductor de la vida. Peró de vegades no tens opció, la vida mateixa decideix per tu, o els altres. A vegades les decisions són renúncies. Renúncies mentals, acceptar les limitacions, els desenganys, els entrabancs. Et resignes.
Us arrepentiu d’alguna decisió? Jo miro endarrera i veig decisions equivocades, però no les canviaria. Contradicció? Probablement. Però he arribat a la conclusió que els anys farcits de decisions, equivocades o no, et poden fer més sàvi i més empàtic i més segur.
La sobrevaloració de la joventut si que és una contradicció. Mireu els joves. Mireu – los bé. No tots, però molts se senten perduts, necessiten pautes fins i tot quan se’ls dóna llibertat. No saben que fer – ne, de la llibertat.
Els vint anys que m’hi separen m’han servit per trencar part de les barreres mentals que quan en tenia 10 ja estaven implantades. Intueixo que és l’edat en què el pervers i castrador sistema educatiu i les absurdes normes i convencions socials amaguen i frenen la capacitat creativa i intuïtiva que de nens ens fa veure el món amb claredat cristal•lina.
I als 20 tens por. Tens complexos. Tens dubtes. I sobretot, tens una cotilla que t’apreta i que només amb el pas dels anys i el pes dels kilos aniràs descordant fins poder tornar a respirar amb llibertat.
Elefant a la sala 