És pecador qui creu en el pecat

Sap el sicari de la comunicació IGNACIO MARTÍN BLANCO que com més repeteixi que té la consciència molt tranquila menys ens el creurem? Ho deia en un escrit publicat al malaguanyat diari El País ara fa prop d’una setmana, on desacreditava sense escrúpuls el president de l’ANC, Jordi Sànchez. Mig article el dedicava a justificar, per raons morals, una decisió que l’ha desqualificat dins i fora del col.lectiu periodístic. El típic intrús.

Ho diu avui en un nou article al mateix diari. Aquest cop parla de bons i de dolents, com li devien ensenyar “los hermanos”. I el seu verí, traslladat al llenguatge escrit amb tan poca gràcia com en el primer article, va adreçat a la mateixa persona. Qui sap si no és un atac per encàrrec per debilitar moralment el moviment social que JS presideix i que és indubtablement l’ànima del procés… El típic mercenari.

Trencar un acord de confidencialitat i fer-ho sense talent, ni raó, ni la consciència neta (perquè tanta insistència i pretenciosa autoritat moral fan pudor de culpa catòlica…) l’ha convertit, a Martín Blanco, en l’estereotipat personatge secundari i de moral distreta que es ven per quatre duros. El típic Judas.