Nervis, indignació, frustració, fatalitat apocalíptica… CDC reviu el malson dels acords del tripartit. I ho fa amb la mateixa prepotència i menyspreu per aquells que no combreguen amb ells: avui la CUP, ahir ERC.
Quan dic combregar ho dic amb el sentit eucarístic i literal. No oblidem que a banda i abans de practicar 
l’independentisme, el Molt Honorable quart de llista ja practicava el catolicisme. I el practica de debò, amb diners, dels meus impostos, que van a parar a les escoles de l’Opus Dei, on no barregen peres i pomes i els platans els donen partits per la meitat per no fomentar desitjos “llepaminosos”.
A Convergència s’omplen la boca (no de platanus) de certes paraules amb molt bona imatge, com si allò que aquestes representen fos mèrit seu. La que més els agrada és Democràcia. Els agrada tant que es pensen que en saben més que els altres perquè surten als crèdits de “Una estafa llamada transición”.
Ans tot el contrari. 23 anys sota el regnat dels Pujol-Ferrusola (Bony & Clyde versió catalana) no són la millor explicació del funcionament democràtic. Un president que mana callar els periodistes amb un “Avui no toca” no és pas millor que el que fa rodes de premsa via tele de plasma.
Heu tingut molts anys per demostrar que sou uns lladres corruptes amb bon nivell d’anglès i de misa diària. No ens calen més promeses que no complireu ni més politques socials que mai aplicareu.
La pregunta ara és si alguns cupaires, addictes al vot de càstig que ja van exercir contra ERC en el seu moment, faran el mateix amb la CUP. A qui votaran? Prefereixo no saber-ho
Elefant a la sala 