” Viure junts, morir sols”: paraules amb un missatge filosòfic simple però profund que els fans de “Lost” ens vam creure i vam repetir. Ens les vam fer nostres i encara avui ho són. Nosaltres, al menys jo, volem pensar, vull creure, que he entès, més enllà de la sèrie, el veritable i únic sentit de la nostra, de la meva, existència.
I com més a tocar la mort he tingut, més valor li he sabut donar…El dolor es va alleugerint amb cada somriure genuí, amb una abraçada incondicional o amb aquell silenci que ho diu tot.
Quan imagines la solitud en morir de la mare que no recordes, de la padrina que tant recordes i del fill que mai va arribar i que no vols, ni pots, oblidar, més t’aferres als que queden. Els que se’n van, sols, s’emporten un bocinet del teu cor. Tu, quan marxis, sola, que t’enduràs? Et preguntes. Em pregunto.
Elefant a la sala 