Lamentable. La simplicitat i, ja em perdonareu, la bestiesa, del contingut del missatge que els nostres fantàstics polítics ens transmeten, és lamentable.
Que el llenguatge emprat sigui apte per a tots els públics i estigui especialment adreçat a aquells que no han tingut l’oportunitat de poder entendre Kant és lògic i més que acceptable. Ara bé, que el llenguatge emprat sembli més aviat adreçat a aquells que encara no tenen la capacitat, no ja d’entendre, sinó de llegir amb lletra lligada “El Patufet”, és lamentable.
La descarada manipulació dels partits i dels mitjans de comunicació, que ens tracten amb un menyspreu i una condescendència impròpies d’una democràcia, és lamentable.
L’espot electoral de la reinventada cdc, on més que demanar el vot directe vol deixar clar el seu posicionament a favor de la independència, té creativitat, un toc d’humor i busca la complicitat dels “indepas”. Se’n parlarà, bé i malament, sobretot malament, però se’n parlarà. I especialment se’n parlarà, (comunicativament parlant la idea és genial) durant els sopars d’empresa prenadalencs.
Dit això, que un discurs tan tendenciós sigui eficaç, és lamentable. Que Democràcia i Llibertat tingui tan poc respecte per la inteligencia de l’electorat, és lamentable. I que els electors acceptem que ens manipulin i que ens tractin com si tinguéssim edats mentals d’una xifra, és molt lamentable.
El video:
Elefant a la sala 