Odi, fanatisme, escarni contra la CUP. Per part de persones anònimes i de personatges públics, suposadament inteligents i que, com a creadors d’opinió, haurien de considerar el codi deontològic de la professió periodística abans de deixar-se portar per la ràbia i la frustració contra els cupaires.
Voldria dir tantes coses! Se’m creuen els pensaments, les paraules i les llàgrimes. No sou pas millors que els espanyols de “la España unida”, que no accepten alternatives ni opcions diferents a les pròpies.
Aquestes lliçons d’independentisme convergent, burgés i interessat adreçades a la CUP diuen poc del vostre sentit del ridícul i encara menys dels vostres coneixements de la història recent d’aquest país. Un país sense estat i aparentment sense moral, que disculpa al lladre i repudia a qui no té por de plantar-li cara.
He llegit que la territorial de la CUP de València no hagués hagut d’opinar sobre Mas. Però això que és? Quan convé València al sac i quan no que li donin pel sac?
No puc sentir empatia per vosaltres, cap. I sou molts. Per això dic que jo no sóc d’eixe món. D’eixe mon independentista que identifica el procés amb “el dorado”, que, com qui creu en els horòscops o en el Tarot, busca una sortida a les seves misèries sense haver recionalitzat tot el que implica.
El camí cap a la independència hauria de ser transversal i així ho han entès els de la CUP. Si algú us ha enganyat no són pas ells. Esteu mirant cap a la direcció equivocada, companys!
Elefant a la sala 