…gairebé sempre hi ha un altre “gran” home…O això és el que es desprèn del relat d’en Quico Sallés a La Vanguardia sobre les decisives 72 hores que han capgirat el curs de la nostra història política.
Si la informació és veraç (i intueixo que ho deu ser, tot i que potser amb matisos i detalls que no s’ajusten als fets reals) ens trobem amb una imatge habitualment inèdita per a la majoria d’espectadors de l’escenari polític.
Una imatge clara i sorprenent de qui i d’allò que és mou entre bastidors, que en definitiva és el despatx oval, o més ben dit, la cuina, on es cou la carn d’olla. On és talla el bacallà.
I a la imatge hi veiem molta corbata i pocs estrògens. Els cervells privilegiats dels guionistes d’aquest i de tants altres processos tenen nom masculí. JS, DM, LlC i d’altres que ara no recordo són els cuiners, les ments perverses que tramen finals impossibles i maten el protagonista amb la seva aprovació.
A dalt de l’escenari les noies de la CUP i la cap de llista de Ciutadans són el blanc ideal de judicis sexistes. A veure si algú gosa enviar-les a la cuina….
Elefant a la sala 