Crònica d’una mort anunciada

La vida de la diputada de JxS Muriel Casals fa dies que és va acabar. Oficialment ha viscut fins vora l’1 de la matinada del 14 de febrer, però la seva mort ja es passejava molt abans per davant dels nostres nassos. Majestuosa, victoriosa, tranquila. Tots la véiem però ningú no deia res, com si el silenci i la negació tinguessin cap possibilitat davant una de les poques veritats, potser l’única, que li donen sentit a la vida.

La mort de la Muriel Casals ha estat un elefant a la sala, impossible d’ignorar, però del qual ningú n’ha parlat obertament fins als penúltims sospirs.

Les informacions, si bé poc rigoroses, que ens van avançar unes hores l’adéu final no em semblen tan greus. Estava clínicament morta. Estava morta. Però la mort és tabú avui dia a casa nostra i ens fa por pronunciar aquestes quatre lletres. No fos cas que si en parlem massa, de la mort, deixéssim de ser immortals.

image

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s