Carles Capdevila

No conec personalment al Carles Capdevila. O més ben dit, no l’he vist ni he parlat mai amb ell cara a cara. Però el crec conèixer per mitjà dels seus escrits. Són articles tan ben redactats que el contingut t’arriba sencer, desproveït  d’interferències retòriques. Ni  t’hi fixes en la forma. I això, amics meus, és com la desconstrucció en l’art pictòric, i només aquell que ha assolit el domini del pinzell, en aquest cas de la ploma, pot plasmar les emocions més  abstractes i complexes en 500 paraules. Paraules amb què aconsegueix fixar la mirada en allò que realment és important: les persones.

Cares compassives, comentaris subtils, referències silencioses. Així el veuen alguns. Què equivocats! Discursos com el que va pronunciar al  recollir el Premi Nacional de Comunicació són inspiradors i motivadors i clarividents. I ho són, vull creure, per la intel·ligència  i la humanitat que ha anat forjant al llarg dels anys i perquè quan ha hagut de triar, ha triat vida.

Quan penso en el meu fill de set anys i en què espero per al seu futur la resposta és  Carles Capdevila. No el periodista, ni l’educador ni tot el que el defineixi professionalment. Parlo de la seva persona. Tot i que tècnicament, no el conec personalment…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s