On era el dimecres 20S la Constitució aquesta tant sagrada i intocable i que ens havia de garantir la bona salut democràtica del país? Perquè dimecres, a l’hora de la veritat, de democràcia, poca, siguem honestos.
Descansin en pau els arguments contraris al referèndum amb els quals els juristes, i no juristes, “constitucionalistes” ens han estat torturant amb vehemència i condescendència durant mesos.
I ho dic perquè la situació ha arribat a límits esperpèntics. Les autoritats espanyoles han optat per agafar la directa i ignorar el mandat constitucional.
A cop d’ordre judicial han intervingut les finances del Govern autonòmic, han confiscat material, han detingut periodistes i funcionaris, ens han obert sobres a Correus i ens han acusat de ‘sedició’ (mot que el corrector automàtic, per cert, s’ha empenyat en convertir en ‘decisió’).
Dit això, preguntó a veure qui i com m’explica el motiu pel qual no hi ha cap alternativa legal, més enllà del marc constitucional, per organitzar un referèndum amb garanties…..
Potser el problema rau en la creença que mentre un sigui espanyol saltar-se la Constitució no només és un dret, sino que fins i tot és una obligació. Però nosaltres ja hem marxat… I ho saben
Elefant a la sala 