Diuen que Franco signava sentències de mort amb una neta asseguda a la falda. Probablement la nena agraciada amb aquest honor era María del Carmen Esperanza Alejandra de la Santísima Trinidad Martínez-Bordiú y Franco, simplement coneguda com Carmen Martínez-Bordiú o també com la ‘nietísima’.
Deu anys va durar el matrimoni de la ‘nietísima’ amb un Borbó, hereu legítim a la corona francesa que va morir d’un tall al coll (ironies de la vida) en un accident d’esquí. Poc abans, ja divorciats, havien enterrat el fill primogènit.
Després de viure uns anys a França, la vam veure tornar menys refinada que mai. Avui, la que fou Excel·lentíssima de nom interminable i neta preferida del caudillo, aspira a ser una vulgar Belén Esteban i passeja les seves mancances intelectuals i morals pels platós televisius. Tinguem compassió.
Ancorats en un passat obsolet, molts espanyols han sortit al carrer a reivindicar la unitat d’Espanya i a demanar ma dura contra Catalunya. I ja fa dies que ho reivindiquen, amb molta violència, verbal i física. Em miro tota aquesta gent, amb els seus líders inclosos, i me’ls imagino a tots, un per un, asseguts a la falda del ¨generalísimo¨ mentre signa sentències de mort i penso: Tinguem compassió. Ells són les víctimes.
Tots som fills dels nostres pares i néts dels nostres avis. Els més afortunats hem rebut molta estima d’ells i hem après a estimar i a respectar, amb els nostres defectes i prejudicis, està clar, però en general és pot dir que no venim defectuosos de sèrie.
Elefant a la sala 