Perquè parleu de revoltes i no d’absolució?

Deixa un comentari

10/09/2019 per elefanta

Diu l’Emily Dickinson en un dels molts poemes seus que m’han robat el cor, que quan algú pronuncia una paraula, aquesta no mor, com pensem, sinó que comença a viure. Coincideixo amb la seva percepció i en la importància d’atorgar a les paraules el valor que es mereixen.

Rebel·lió, sedició, revolta, delicte, procés, presos, presos polítics, sentència, condemna, injustícia, Lledoners, desobediència, censura, repressió, opressió, exili, mentiders, malversació, oportunistes, unitat i manca d’unitat, indult, amnistia…. Aquestes i moltes altres paraules similars, amb una indiscutible vinculació semàntica a la derrota, a la culpa, al càstig i a la caritat (si més no connotació) omplen els diaris i les tertúlies de la ràdio i les del twitter, no ens oblidem pas del twitter. Suposo que les de la tele també. I les dels bars i cafès, i parcs i esglésies, i escoles i universitats i oficines i fàbriques i cases de joc i cases de barrets i mercats. I el seu pòsit cala fort en el diccionari col·lectiu, que és cosí germà de l’ideari col·lectiu.

Perquè les paraules no només ens serveixen per parlar, també ens són necessàries per pensar i per decidir. La riquesa del nostre lèxic ens permet fer una lectura més crítica i amb més saviesa d’allò que ens envolta i ens interessa. Allò que no posem amb paraules no deixa d’existir, però ens oblidem que existeix. Per això és important dir t’estimo i t’enyoro i et desitjo. O dir no, quan fa falta. Per això és important que en lloc de tsunami i de revolta parlem de llibertat i absolució i de drets i justícia i sentit comú.

Ni victimisme, ni por al dolor de la decepció. M’he mantingut ferma amb les meves conviccions i no em sentireu parlar de res que no sigui el que el sentit comú em diu. Absolució és l’única alternativa que em plantejo, al menys pel Jordi Sànchez i pel Jordi Cuixart.

No està bé que utilitzem les paraules per fer mal. Perquè les paraules fan més mal que els cops. Podem intuir que el procés és kafkià i que el judici és una farsa però al final el procés el jutjarà la història cap a un cantó o cap a un altre en funció de com bufi el vent. Ara hem de tenir clar que aquest no és el judici del procés. Aquest és el judici de persones individuals amb cervell i cor i intestins. Algunes són a la presó. Cap s’ho mereix. Perquè potser van mentir i potser van jugar amb nosaltres una partida d’escacs, però si ells són a la presó només per actuar amb una superioritat moral que no tenen, els qui ara analitzen els fets amb expressions que queden bé i fan jocs de paraues, i s’atreveixen a fer aflorar la idea de la revolta o del cop d’estat, hauran comés el mateix crim.

Un bon polític és un bon administrador i un bon periodista és un bon narrador. A cap dels dos ni els correspon ni els pertany la tasca de seduir els electors o els lectors amb la sal i el pebre adulterats.

A word i dead
When it is said,
Some say.
I say it just
Begins to live
That day.

Emily Dickinson

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: