Els meus relats per al tmb 2019

InDecisions meditades

Em diuen que he de tenir empatia i em diuen que és una decisió molt meditada de fa temps. Segueixo enfadada, més i tot que abans. Una vaga de fam és un cop d’efecte legítim, ho sé. També sé, perquè ho he vist d’aprop, que els veritables herois són els supervivents que li planten cara a la mort, no els que flirtegen amb ella.

Tot el meu suport a la vaga de fam, tot i que enfadada, estic amb tu.

Imperfeccions

Sentir que ets un actor de repartiment de la teva pròpia història. Així em sento sovint, donant-ho tot, sabent-me a l’ombra.

Intueixes que ets la millor versió de tu mateixa. Quasi normal, quasi imperfecta. Però ets un producte defectuós de sèrie. Irreparable. Incompleta.

No vull esborrar l’esquerda, invisible als teus ulls però sempre omnipresent, que em fa ser qui sóc. Perquè en essència sóc com un pollet, molt estimat, recent sortit de l’ou. Que piula fort.

I en silenci, entre tanta estima, m’aferro desconcertada, i per instint en absència de la mare, a la meva oca Martina.
%d bloggers like this: