Llibertat 

Espanya, 

Com ja saps, els catalans som de treballar en equip. Hem après que per assolir grans fites, per construir projectes sòlids i exitosos, cal una bona base humana. Cal l’esforç conjunt d’una pinya d’homes i dones on tothom és necessari però ningú imprescindible. Si els de dalt van a caure, la pinya els aixopluga amb una incondicionalitat i generositat excepcionals.  Si caiem ens aixequem i ho tornem a intentar. 

Els catalans som gent pacífica, amb voluntat de diàleg i rebuig de la violència. Una violència que tú, Espanya, has exèrcit amb impunitat i que vulnera els drets humans reconeguts en el marc legal català, espanyol i europeu. L’1-O les vostres forces policials no van agredir 900 persones,  no, vam ser més de 2 milions.  I les ferides deixaran cicatrius. 

I que et puc dir a tu, Europa, que no sàpigues? Que ets una estafa? Que nosaltres, els catalans,  no oblidarem que ens heu deixat sols i que lluitarem per dignitat? Sí, per la dignitat que tenim i per la llibertat que volem. 

 Avui dues persones innocents són en una presó a Madrid. També avui,  uns quants milions, cada cop més, som en una presó a Catalunya i ja en tenim prou.

Anuncis

Tinguem compassió. Ells són les víctimes.

Diuen que Franco signava sentències de mort amb una neta asseguda a la falda. Probablement la nena agraciada amb aquest honor era María del Carmen Esperanza Alejandra de la Santísima Trinidad Martínez-Bordiú y Franco,  simplement coneguda com Carmen Martínez-Bordiú o també com la ‘nietísima’.

carmen-martinez-bordiu_galeria_portrait-e1507477577756.jpgDeu anys va durar el matrimoni de la ‘nietísima’ amb un Borbó, hereu legítim a la corona francesa que va morir d’un tall al coll (ironies de la vida) en un accident d’esquí. Poc abans, ja divorciats,  havien enterrat el fill primogènit. 

Després de viure uns anys a França, la vam veure tornar menys refinada que mai. Avui, la que fou Excel·lentíssima de nom interminable i neta preferida del caudillo, aspira a ser una vulgar Belén Esteban i passeja les seves mancances intelectuals i morals pels platós televisius. Tinguem compassió.

Ancorats en un passat obsolet, molts espanyols han sortit al carrer a reivindicar la unitat d’Espanya i a demanar ma dura contra Catalunya. I ja fa dies que ho reivindiquen, amb molta violència, verbal i física. Em miro tota aquesta gent, amb els seus líders inclosos, i me’ls imagino a tots, un per un, asseguts a la falda del ¨generalísimo¨ mentre signa sentències de mort i penso: Tinguem compassió. Ells són les víctimes.

Tots som fills dels nostres pares i néts dels nostres avis. Els més afortunats hem rebut molta estima d’ells i hem après a estimar i a respectar, amb els nostres defectes i prejudicis, està clar, però en general és pot dir que no venim defectuosos de sèrie.